LA CARN

 

Segons la mitologia grega, Pigmalión va ser capaç d’enamorar-se d’una escultura d’ivori, que ell mateix havia creat.

Si jo hagués inventat aquesta història, l’hauria dotat d’un final molt més realista i dramàtic. Jo hauria escrit el següent:

 

“I estimant com estimava la seva estimada figura, Pigmalión, de forma conscient i en plenes facultats mentals, s’equipà amb cisell i escarpa, i trencà un a un els llargs i blancs dits de les seves mans. Aquella nit tindria carn per sopar.”

 

L’ésser humà és caníval per naturalesa, i és que la humanitat és un  gran ramat, que devora i destrossa tot allò del que en pot treure un profit. Devora els mars i les muntanyes. Es cruspeix allò que poseeix, i el que no, també. A imatge de Saturn, devora els seus propis fills, privant-los d’oportunitats. Deixa rastre, banderes i fotografies per allà on passa. Es menja experiències, viatges i compres. En definitiva, mata per sobreviure.

I tot això, sempre, sota una pell de xai, blanca i pura com l’ivori.

To take away

resina de poliuretà, resina de polièster, ouera

10 x 50 x 50

2018

Trobar o perdre (una agulla en un paller)

Fang esmaltat

?

2016

Peak I / Peak II

Fusta de plataner, grafit

?

2019

Nest

Fusta de faig, bronze, pintura a la casseïna

?

2019

 © 2019 by Anna Viñas.

Anna
Viñas
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now